Economia

Els ramaders catalans volen vendre llet a través de màquines expenedores

Els productors catalans estudien vendre directament al consumidor part de la llet que produeixen amb una màquina expenedora situada a les granges o en espais públics, com mercats, fet que permetria un guany extra per al ramader i una rebaixa de preus per als consumidors.
El responsable nacional del sector lleter de l'organització agrària Unió de Pagesos, Joan Guitart, ha explicat que aquesta proposta permetria al ramader obtenir millors preus per la llet, que ara ven a la indústria a 36 cèntims el litre.

"També el consumidor hi sortiria guanyant –ha indicat Guitart–, almenys els que poguessin accedir a les màquines expenedores, que podrien situar-se en les mateixes granges o fins i tot en espais públics, com mercats".

La màquina expenedora, que oferiria llet pasteuritzada i amb totes les garanties sanitàries, ja ha estat comprada per un ramader de Girona, encara que, de moment, no s'ha instal·lat, ja que és necessària una nova normativa a nivell autonòmic o estatal.

L'exemple d'Itàlia
Unió de Pagesos propugna que la llei empari que la màquina estigui lligada al productor, com passa a Itàlia, on existeixen un miler d'expenedores de llet en llocs públics, cosa que per als productors italians suposa poder vendre la llet a un euro el litre, en lloc dels 0,35 euros que els paga la indústria.

Tot i això, existeix una diferència entre l'experiència italiana i la que es podria iniciar a Catalunya, ja que al país alpí la llet pot vendre's crua, mentre que la normativa estatal obliga a pasteuritzar-la.

Guitart ha opinat que "aquí estem acostumats a tenir llet pasteuritzada i ja fa temps que vam deixar de bullir-la, però no seria cap problema per proveir les màquines amb totes les garanties", ha assegurat.

Com les gasolineres
Les màquines expenedores funcionen de forma semblant a les de gasolina i compten amb uns dipòsits que, quan esgoten el producte, avisen el ramader amb un missatge al mòbil perquè torni a reposar un nou dipòsit de llet.

Són fàcils de mantenir i instal·lar i hi ha models diferents, ha indicat Guitart, que afegeix que quan s'acaba la llet emmagatzemada "el dipòsit es pot traslladar amb facilitat i desinfectar mentre se'n col·loca un altre de ple".

Ja existeixen a Navarra i al País Basc
A Navarra i al País Basc també s'aposta per aquesta iniciativa i així, a la primera, ja hi ha un parell de màquines instal·lades amb permís a la via pública.

Al País Basc, el govern treballa per legislar aquesta nova forma de comercialització de la llet, que "ve a ser una forma moderna i còmoda que el ramader vengui el seu producte directament, com fa trenta anys es venia a les lleteries".

Aquesta nova fórmula de comercialització compensaria, en part, els alts preus que els ramaders han d'afrontar per l'alimentació dels animals, ja que els pinsos concentrats, el que s'anomena barreja, s'han apujat tot i el descens del blat de moro.

Segons dades de la Federació Espanyola d'Empresaris Productors de Llet (Prolec), el preu mitjà en origen de la llet s'ha situat en els últims mesos en els 0,34 euros per litre, prop d'un 27% menys que a principis del 2008, mentre que a França la situació és encara pitjor i es paga als productors 0,29 euros per litre.

Les centrals lleteres, afirma Prolec, segueixen pressionant a la baixa els preus estatals amb l'argument dels preus del país veí. Mentrestant, els costos de producció a l'Estat superen els 0,37 euros/litre i està portant el productor "al límit de la suspensió de pagaments", assegura el president de Prolec, José Ramón Arronte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.