Política

Vinyes verdes vora el cel

El terrorista va ser abatut en plena verema i a tocar d’una carretera local

La col·laboració ciutadana, essencial per a l’èxit

Un pagèsque ja hi havia passat minuts abans ha de girar cua amb el seu tractor ple de raïm

Una piulada del compte oficial dels Mossos a les 16.10h fa aixecar tots els caps de la redacció. “Incident obert a Subirats”. “Ja el tenen”, pensem a l’instant. I, en efecte, tots els mitjans sortim disparats cap a aquest racó de l’Alt Penedès sense saber exactament on ens dirigim. De camí es van sabent detalls. Han vist qui és creu l’autor de l’atac a la Rambla vora una gasolinera que hi ha de fet a la sortida de Sant Sadurní d’Anoia, al polígon industrial Can Bosch. Poc després es confirma que l’han abatut a prop de la depuradora. La ràdio anuncia que hi ha cues de dos quilòmetres pel tall dels Mossos a l’accés des de Sant Sadurní, així que alguns sortim abans de l’AP-7 per arribar-hi des de Gelida. En la llunyania es divisa un helicòpter quan, després de vora deu quilòmetres de revolts, una patrulla ens para al quilòmetre 16 de la C-243b, vora la línia de tren convencional i a tocar de l’autopista. No són ni les sis. “No es pot passar”, indica una mossa, que deixa que aparquem vora un camp de vinya, a menys de 500 metres d’on roman l’operatiu, això sí sense poder veure res.

Arriben un parell d’helicòpters més. La ràdio, que també escolten els mossos que ens han parat, diu que la brigada d’explosius (Tedax) ha de comprovar que el cinturó que du el cadàver sigui fals, com al final es demostra. Ens ho confirma un mosso que han destinat a atendre la premsa, amb una exquisidesa absoluta. Li confesso que acabo de piular una foto del lloc on fan esperar la premsa, i que alguns tuitaires m’han dit de tot menys bonic, recordant-me la petició dels Mossos que no es desvelin punts de control per no donar pistes. Tot i que aquest no és el cas, i que tota la premsa està explicant ja on es troba, ja l’he esborrat. Em reconeix que no passava res per dir-ho, però està encantat de la vida amb la reacció de la gent. Això vol dir que els hi fa cas. És al·lucinant la consciència i la mobilització de la societat catalana aquests dies, i essencial la seva col·laboració amb la policia.

A tot això, el Juli Bert, un pagès de Castellví de Rosanes, ha baixat del tractor amb un remolc ple de raïm -la verema ja ha començat aquí- i s’ho mira de lluny damunt del pont del tren, expectant. “Venia a descarregar al Segura Viudas, però no em deixen passar”, lamenta. De fet, reconeix que ja l’ha avisat la filla. Notícies així s’escampen com la pólvora. Però és que ell ja havia fet un primer viatge feia res, i bé que havia passat! Ens diu que ha estat cap a les tres, i de tornada, poc després de les quatre, ja ha vist molta policia al revolt que hi ha en un fondal, vora el torrent. No ha vist ni sentit res, però ha passat. Com que va per llarg, girar cua. A uns 500 metres hi ha el nucli de Torre Ramona. L’Agustí seu a la porta de casa, descamisat i descansant amb la ràdio a la mà. Evidentment que sap què passa, com tothom al poble. Però tothom pels mitjans: ningú ha vist ni sentit res. No es poden avenir encara que hagin tingut un assassí tan a prop.

De tornada al cotxe, tocats quarts de set, hi ha novetats. Ja han confirmat la identitat del mort, i quatre furgonetes dels Mossos marxen pitant. Potser són les que han pres les empremtes que han permès la identificació. Com que som pocs -la majoria de mitjans estan concentrats a l’altra banda- ens deixa acostar a peu al lloc del tiroteig. Ens aturen a escassament cent metres. Arriba la notícia que hi està havent escaramusses policials a Sant Sadurní, i corre la brama que un o fins i tot dos còmplices més poden campar lliures encara. Glups...

Es desmenteix, no ha passat res. Però encara corre una altra brama, que sí que acabarà sent certa: un parell de periodistes de l’altre cantó, en tongades diferents, ha intentat saltar-se la barrera policial per, camp a través, per acostar-se al lloc dels fets. Òbviament, els enxampen i els retenen, per a vergonya aliena de tots els que som allà.

Entretant, des d’on som veiem una trentena d’agents prenen mostres a terra i pels voltants de tots els detalls que puguin donar pistes a una investigació que no s’ha tancat del tot, mentre esperen l’arribada de la policia judicial per fer l’aixecament del cadàver. A quarts de vuit, el major Trapero dona tots els detalls en una compareixença radiada. Des d’allà estant, visualitzem els dos agents que, tot just tres hores abans, s’han trobat el fugitiu ajupit entre les vinyes. I també ens imaginem com, després de cridar “Al·là és gran”, s’ha intentat escapolir, i l’han abatut a trets allí davant, sota un gran pi vora la calçada.

Quan, cap a les vuit, arriba la policia judicial, ja ha començat a córrer per les xarxes la foto amb la cara del terrorista abatut. Hi ha indignació als Mossos, que saben que ha d’haver estat algú de l’operatiu. “Rodaran caps segur”, comenta algú. En una operació inusualment ràpida, cap a tres quarts de nou els de judicial han completat la feina i ja s’han endut el cadàver per practicar-li l’autòpsia. Arriben reforços de TV3, que reparteixen aigua entre els pocs allà presents, abans de connectar amb directe per a un TN que obre amb la notícia més esperada del dia: Catalunya respira una mica més tranquil·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia