Pols Montilla-Zapatero
Un pols en tota regla. El govern de José Montilla va deixar clar ahir que no accepta la proposta del govern espanyol per al nou finançament català. Amb aquest nou model Catalunya rebria 1.200 milions d’euros addicionals aquest any, 1.600 l’any vinent i 2.000 el següent. Unes xifres que són, a parer dels negociadors, del tot insuficients i inacceptables.
El govern català no s’aixecarà de les converses, però exigeix de l’executiu espanyol una nova proposta. I que arribi aviat. En cas contrari, segons les críptiques paraules del conseller d’Economia, Antoni Castells, “caldrà canviar de capítol”. Per dir-ho en una versió més prosaica, caldrà assumir que l’acord és impossible.
Fa setmanes que el conseller d’Economia té damunt la taula la proposta del govern espanyol. Ahir, però, va reunir la part catalana de la comissió mixta, de la qual també formen part els consellers Josep Huguet i Joan Saura, per exposar la situació i avaluar l’estratègia a seguir davant d’un procés llastat per un estèril alentiment. La conclusió dels negociadors és que després de mesos de retards i incompliments, ara cal arribar a un punt final en qüestió de setmanes.
En acabar la reunió, Castells, fidel a la seva voluntat d’envoltar la negociació d’una opaca discreció, va presentar-se davant dels periodistes als passadissos de la cambra per deixar anar la seva valoració habitual. L’única novetat que va incorporar a l’argumentari és que els negociadors havien decidit explorar “alternatives futures”.
Revelació de Saura
La sorpresa va saltar, però, pocs minuts després. Va ser durant una tensa roda de premsa de Joan Saura sobre la carregada dels Mossos per les protestes dels estudiants anti-Bolonya. El conseller d’Interior, gairebé sense que li ho demanessin, va deixar anar el rosari de xifres que col·lapsen la negociació davant la sorpresa dels periodistes presents.
El gir inesperat que Saura va imprimir a l’estratègia, però, venia a afegir-se a diferents moviments adoptats ja des de Presidència i des de la conselleria d’Economia. De fet, el departament de Castells era conscient que un cop es facilitava les xifres als socis s’acabarien filtrant a la premsa. Però no tan ràpid.
El pols del govern català a l’espanyol arriba l’endemà que Montilla assegurés en el marc de la sessió de control al govern que la negociació no es pot allargar de manera indefinida. Les paraules del president eren un missatge directe a Zapatero, i en el mateix sentit es llegeixen ara les explicacions que tot seguit va fer en un inusual contacte amb periodistes, on va assegurar que té intenció d’esgotar la legislatura.
L’avís de Montilla que no pensa convocar eleccions abans del novembre de l’any vinent, tenia com a destinatari ERC i CiU, però també el PSOE. Cada cop està més estesa entre el tripartit i l’oposició la impressió que l’escassa generositat que evidencia Zapatero en la negociació del finançament obeeix a una estratègia per fer naufragar el tripartit, la qual cosa li hauria de facilitar un acostament a CiU en el complicat escenari que pateix al Congrés. Pinçat entre l’avís d’ERC que marxarà del govern si s’accepta un mal acord i el xarop de Zapatero, Montilla hauria volgut deixar clar que no té intenció de convocar eleccions sota cap circumstància.
El pols entre els presidents espanyol i català adquireix, doncs, una dimensió de fons. Des de Madrid, no hi va haver ahir resposta a l’ultimàtum català. És clar que la jornada festiva a la capital tampoc donava per a més.
