Política

Sánchez obre pas enmig de la ira dretana

ple

El president se sotmet a la investidura en un Congrés blindat per la fúria dretana per l’amnistia

El PP i Vox posen pressió als lletrats i la mesa del Congrés perquè no qualifiquin la llei com el 2021

Abascal va al Suprem per vetar el ple

Junts no esmenarà la llei i Bolaños l’explicarà a la UE

Un Congrés dels Diputats blindat contra la ira dretana i amb centenars de tanques i 1.600 policies omnipresents des de la plaça de Neptuno fins al carrer Cedaceros –el que uneix la Carrera de San Jerónimo i Alcalá– és l’atrezzo que espera avui el president espanyol, Pedro Sánchez, que s’obre pas en la seva quarta investidura –després de la fracassada del 2016 i de dues d’èxit, una en forma de moció de censura i la convencional del gener del 2020– i ho fa amb la llei d’amnistia ja registrada i firmada només pel portaveu del PSOE, Patxi López. El sí dels 179 diputats del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB, el BNG i Coalició Canària aglutina 12.506.682 vots, la xifra més alta de vot acumulat en una investidura des del 2004 amb José Luis Rodríguez Zapatero i superior a les de Mariano Rajoy, José María Aznar, Felipe González i Adolfo Suárez. El clima d’ebullició, però, és total: la violència visita Ferraz i les seus del PSOE d’arreu cada nit, el PP i Vox pressionen els lletrats i la mesa del Congrés perquè no qualifiquin la llei sota avís penal i el Senat aprova una reforma ad hoc per fer filibusterisme.

El ple del Congrés s’obre a les dotze amb una intervenció de Sánchez sense límit de temps i aquest serà el seu debut a la tribuna d’oradors en la legislatura, perquè en la fallida sessió d’Alberto Núñez Feijóo del 26 i 27 de setembre va tenir el cop d’efecte d’enviar al fang del cos a cos el diputat del PSOE per Valladolid Oscar Puente. Després que Feijóo consentís diumenge a Sol ser interromput per simpatitzants amb crits de “Sánchez fill de puta!” sense desautoritzar-los, quan la presidenta del Congrés, Francina Armengol, reobre la sessió a la tarda el cara a cara preveu registrar llindars d’alt voltatge no explorats en una cambra que ha viscut ja insídies com ara la de Mariano Rajoy el 2005 acusant Zapatero de “trair els morts” per ETA.

Junts a la governabilitat

Si Feijóo va consumir cinc setmanes sense sumar ni un sol vot als 172 del PP, Vox i UPN i CC que ja tenia el primer dia de l’encàrrec del rei, Sánchez ha forjat en sis setmanes un acord amb tota la resta de grups i ha fet el més difícil encara: sumar Junts i Carles Puigdemont a la governabilitat i alhora no perdre el favor d’ERC igual que porta fent des del 2019 amb els també rivals PNB i EH Bildu. Amb el text de l’amnistia ja publicat, el PSOE se sent enfortit pel treball d’encaix constitucional que ha fet amb Junts i ERC per superar l’examen del Tribunal Constitucional. “Una vegada que es coneix el text legal, a molts se’ls han acabat els arguments. El problema ja no és una llei que sens dubte és impecable des del punt de vista jurídic sinó que no accepten la majoria parlamentària”, apuntava ahir la ministra portaveu en funcions, Isabel Rodríguez, en un tast del guió argumental que Sánchez desplegarà avui.

Reserves per part d’ERC

L’única certesa de la llei d’amnistia és que ara té la firma del PSOE i prou quan el guió inicial era que es registrés amb la firma de tots els socis, des de Sumar fins a ERC i Junts. “Nosaltres ja la teníem firmada, però ens van demanar que o tots o només ells”, va desvelar el secretari general de Junts, Jordi Turull, a TV3. Fonts de Sumar apunten ERC com a responsable que la llei no tingui la firma de tots perquè a última hora se’n va retirar per uns dubtes tècnics i això va fer que partits pròxims a Gabriel Rufián com ara EH Bildu imitessin els republicans. “N’hem d’analitzar la lletra petita”, admetia la portaveu de la Generalitat, Patrícia Plaja, que confirma que l’equip jurídic revisa el text “amb el màxim rigor” per “no deixar cap forat a ningú”.

Beneficiats: 309, 1400...

Si bé el PSOE quantifica en 309 els beneficiaris de l’amnistia per totes les causes –des de la del Suprem per l’1-O a la de l’Audiència per Tsunami passant pel Tribunal de Comptes, entre d’altres–, Turull ho rebatia ahir a TV3 i afirmava que la xifra s’acostarà més als 1.400 calculats per Òmnium Cultural. “No sé d’on els treuen, deu ser de les causes que ells coneixen, però és que n’hi ha tantes que aquests dies els ho hem explicat...”, desvela Turull. El que Junts té clar és que no presentarà cap esmena al text en la ponència ni al Congrés ni al Senat. “El vam tancar entre un quart i dos quarts de dues de la matinada de diumenge i el compartim de dalt a baix, si hi ha esmenes les mirarem però Junts no en presentarà perquè és un text que ha costat molt de pactar i la meitat del text és aportació nostra i s’ha fet punta de coixí jurídica perquè no en quedés ningú al marge”, raona el secretari general de Junts.

Brussel·les avala la llei

Qui resta transcendència a la falta de les firmes de tots és el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que avisa que l’important són els 178 vots a favor –tots els de la investidura menys el de la canària Cristina Valido (Coalició Canària)– que portaran la llei al BOE previsiblement la primavera del 2024. “L’any vinent estarà aprovada, amb tota seguretat. Un cop entri en vigor veurem el seu recorregut judicial, perquè són els jutges els que s’han de pronunciar sobre l’amnistia en cada cas concret”, aventura Bolaños. El ministre de Presidència va adreçar ahir una carta al comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, i una altra a la vicepresidenta de Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourovà, en què els adjunta la proposició de llei d’amnistia i els insta a una reunió per explicar-los el contingut de la llei d’oblit penal del procés. De fet, fonts comunitàries van dir ahir que Brussel·les avala a priori la llei d’amnistia perquè no hi veu cap col·lisió amb el dret comunitari ni cap àmbit per actuar, ja que els fons europeus queden preservats i el terme lawfare no hi és citat. Amb la vista també a Europa, Feijóo es reunia ahir amb corresponsals estrangers a Madrid sota un gran cartell de “Help Spain”, tot i que ell no sap anglès.

Fidels a l’estratègia ja assajada al Parlament el 2017, el PP i Vox posen pressió als lletrats i a la mesa del Congrés perquè no qualifiquin la nova llei d’amnistia de la mateixa manera que van fer el 2021 amb el text d’ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP tot i ser una redacció molt diferent. “No crec que hi hagi cap lletrat amb un mínim de rigor jurídic que pugui emparar ara la constitucionalitat del que era inconstitucional el 2021 (...). Que tingui clar Sánchez que ni els espanyols ni la història l’amnistiaran ni l’indultaran políticament pel que ha fet”, amenaça la secretària general del PP, Cuca Gamarra. “El lletrat, el secretari general i els diputats de la mesa del Congrés que hagin demanat la tramitació d’aquesta llei sabent la seva manifesta inconstitucionalitat, per moltes piruetes jurídiques que facin, seran objecte de querella per prevaricació i per dictar una resolució sabent-ne la il·legalitat. Que un lletrat amb carnet socialista inventi un informe a favor de la tramitació no eximeix de la il·legalitat”, alertava la portaveu de Vox, Pepa Millán. Ho deia poc després que el líder ultradretà, Santiago Abascal, es plantés al Tribunal Suprem a presentar una querella contra Sánchez i Puigdemont en què exigeix a les togues prohibir el ple per evitar “el cop”.

El joc del filibusterisme

En la seva immersió en el filibusterisme parlamentari, Gamarra (PP) va fer córrer que la mesa del Senat –controlada pel PP en una cambra de majoria absoluta del PP– podria fins i tot protagonitzar una insurrecció negant-se a qualificar la llei d’amnistia com si l’ens tingués la potestat de propinar un cop de porta a la voluntat popular enviada pel ple del Congrés. En una consulta al Congrés feta per aquest diari, un lletrat ho aclaria en aquests termes: “La mesa del Senat no pot vetar l’arribada d’una llei que li envia el ple del Congrés perquè és la continuació d’una tramitació.” En veure que el seu globus sonda es desinflava per falta de rigor i coneixement de l’Espanya bicameral, el PP va recular i va admetre que la seva amenaça de no qualificació era totalment infundada. El Senat, això sí, va aprovar ahir la reforma exprés del seu reglament ad hoc per poder fer el filibusterisme d’ajornar la llei dos mesos sense motiu. “La llei d’amnistia es tramitarà de manera absolutament democràtica per sobre del que és un clar exemple de filibusterisme i obstruccionisme com a forma de venjança”, va defensar el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries.

LES FRASES

Vist que el text legal és impecable, s’acaben els arguments per a molts. És la majoria el que no accepten
Isabel Rodríguez
ministra portaveu en funcions
És un text que ha costat molt de pactar i la meitat del text és aportació nostra i s’ha fet a punta de coixí
Jordi Turull
secretari general de junts
N’hem d’analitzar la lletra petita amb el màxim rigor per no deixar cap forat a ningú
Patrícia Plaja
portaveu de la generalitat
Lletrat, secretari i diputats a la mesa del Congrés que tramitin la llei rebran querella per prevaricació
Pepa Millán
portaveu de vox al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia