Identificat per ADN el cadàver de Joel Mont

Vui­tanta-qua­tre dies després que es trobés el cadàver a Bla­nes, final­ment l’ADN ha con­fir­mat que el cos era el de Joel Mont, el noi andorrà de 32 anys que havia des­a­pa­re­gut el 15 d’agost. Els fami­li­ars de Mont, que esta­ven des­es­pe­rats perquè ells tenien la cer­tesa de la iden­ti­tat però no podien dis­po­sar del cos, han rebut ara la comu­ni­cació ofi­cial dels resul­tats de les pro­ves d’ADN que con­fir­men la iden­ti­tat. Ara que tenen la con­fir­mació, l’advo­cat de la família començarà els tràmits per dis­po­sar del cos, tras­lla­dar-lo a la Seu d’Urgell i final­ment poder-li fer els fune­rals. La família agra­eix el tacte i l’ama­bi­li­tat dels res­pon­sa­bles dels ser­veis foren­ses que els van tru­car per donar-los els resul­tats i expli­car-los que també havien aca­bat de fer totes les pro­ves d’autòpsia i només estan en espera dels resul­tats de les pro­ves toxi­cològiques, que, com l’ADN, depe­nen de labo­ra­to­ris externs a l’Ins­ti­tut de Mede­cina Legal. La família, per ara, encara no ha estat infor­mada de les cau­ses exac­tes de la mort, que seran difícils d’esta­blir. El cos de Joel Mont va ser tro­bat, pels matei­xos fami­li­ars, al cos­tat d’una caseta de la urba­nit­zació Resi­den­cial Bla­nes, el mateix lloc on se’l veia en un vídeo que els seus amics van gra­var. A les imat­ges es veia el jove esti­rat dor­mint. Era el matí del dia 15, després que a la nit hagues­sin fet una festa amb els amics. Va ser la mare del noi, que vivia a Bla­nes amb ell, la que va pre­sen­tar la denúncia per des­a­pa­rició. Va tar­dar una set­mana a fer-la perquè els amics, els matei­xos que li van ense­nyar el vídeo, li van dir que havien rebut mis­sat­ges de Mont, que havia sor­tit amb una noia. Però la mare, quan es va ado­nar que tot era men­tida, va optar per anar a pre­sen­tar la denúncia. La des­a­pa­rició de Joel Mont es va difon­dre a través de les aler­tes de SOS Des­a­pa­re­ci­dos i també a través de la Pla­ta­forma Ado­nay, però ofi­ci­al­ment no es va mun­tar cap batuda de recerca perquè no es va con­si­de­rar que fos una des­a­pa­rició de risc, en trac­tar-se d’una per­sona adulta. Però la família mai va pen­sar que Joel hagués mar­xat pel seu compte i que estigués tants dies sense comu­ni­car-se amb la seva mare. I van deci­dir orga­nit­zar una batuda, a la qual no es va afe­gir cap cos poli­cial ni d’emergències, i quan tot just feia dues hores que havien començat a ras­tre­jar, una tia del noi va tro­bar el cos de Mont dar­rere d’una caseta, allà on havien fet aque­lla festa i on l’havien gra­vat dor­mint. El cos no pre­sen­tava sig­nes evi­dents de violència (ni feri­des de tall, ni cops...) però les cir­cumstàncies tam­poc eren clares i els foren­ses van deci­dir fer un estudi radiològic per bus­car pis­tes de les cir­cumstàncies de la mort, que si bé no sem­blava homi­cida, tam­poc es per­fi­lava com una mort natu­ral con­ven­ci­o­nal. Jun­ta­ment amb Mont, va des­a­parèixer la seva gossa Kuki, que va resul­tar que l’havien tro­bat no gaire lluny d’on va aparèixer el cos i era en una casa on la van cui­dar. Però la família no en va tenir constància fins després que tro­bes­sin el noi mort.