Administracions

El Govern reivindica la memòria republicana dels més de 220.000 exiliats que van creuar els Pirineus

Les conselleres Ubasart i Capella han presidit els actes d’homenatge celebrats avui a Portbou, en el marc del Dia Nacional de l’Exili i la Deportació

El Govern ha commemorat aquest matí el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació amb un acte d’homenatge a Portbou a les més 200.000 persones exiliades i deportades pel franquisme. Un jornada commemorativa que ha tingut lloc a Portbou, emplaçament estratègic per creuar l’anomenat camí de l’exili, durant la Guerra Civil i la dictadura. La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, i la consellera de Territori, Ester Capella, han presidit el conjunt dels actes.

Itinerari

Aquesta edició de l’homenatge ha consistit en una caminada de quasi 2 km pel pas transfronterer del coll dels Belitres, un dels principals punts de sortida cap a l’exili que els republicans catalans i espanyols van fer servir a les acaballes de la Guerra Civil. En el marc de la commemoració, la consellera Ubasart ha destacat que “recordar l’exili és una eina perquè esdeveniments així no es tornin a repetir, ni a Catalunya ni enlloc”. En aquesta línia, ha lloat el llegat històric de “figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català” que van haver de fugir i exiliar-se, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. “Tots ells van contribuir a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l’etapa republicana”, ha afegit. Així mateix, Ubasart ha subratllat també la necessitat de no quedar-se “només amb la tristesa de l’exili, sinó també amb el record actiu de la memòria republicana, que ens deixà un llegat magnífic de llibertat, d’autogovern i de justícia social”.

Record i homenatge

Per la seva banda, la consellera Capella, ha recordat els milers de persones que van fugir “d’una guerra devastadora que els ho havia pres tot. Els recordem perquè el seu patiment i la injustícia que van patir no caigui en l’oblit”. “Aquest també és un acte per reivindicar que Catalunya vol ser un país d’acollida, reconeixent-nos com un país que promou també la cultura de la Pau”, ha afegit. Per a Capella, “els catalans i les catalanes tenim a prop l’exili, perquè l’han patit generacions recents i encara el pateixen avui ciutadans i ciutadanes pel seu compromís democràtic”. En aquest sentit, ha reivindicat que el Govern de la Generalitat “continua amb el mateix compromís ferm en reconèixer la memòria democràtica com a fonament dels valors del nostre país”.Per la seva part, l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez, ha agraït a les conselleres Ubasart i Capella la col·laboració i predisposició, i ha insistit amb el compromís del consistori en la promoció de la memòria democràtica, que ja s’ha concretat en diversos projectes de memòria.Prèviament a la ruta a peu, les conselleres han fet la tradicional ofrena floral al Memorial de la Retirada, acompanyades de l’alcalde de Portbou, Gael Rodríguez; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el director del Consorci del Museu Memorial de l’Exili (MUME), Miquel Aguirre, i el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, qui ha asseverat que “commemorant l’exili republicà, recordem la resta d’exilis d’aquell període i ho fem amb els nostres socis del Nord amb qui volem connectar les nostres memòries locals i nacional a les franceses i europees”.

Dia Nacional de l’Exili

El 5 de febrer es commemora el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació, una efemèride que recorda els milers de persones que van emprendre el camí de l’exili, un cop acabada la Guerra Civil. Els qui llavors eren màxims representants de les institucions republicanes -el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys; el president del Govern Basc, José Antonio Aguirre; el president de la República espanyola, Manuel Azaña, i el president de les Corts espanyoles, Diego Martínez Barrio- van fugir de l’ofensiva franquista pel coll de Lli (la Vajo), juntament amb centenars de militars i civils, com el poeta Pere Quart o l’escriptora Mercè Rodoreda, entre d’altres. La major part dels exiliats no van tornar mai més a casa seva. Es calcula que per la Jonquera i el Pertús van passar 220.000 persones de camí a l’exili, quasi la meitat de tots els que van fugir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona