Societat

Mancances més enllà de la catàstrofe natural

Turquia permet construir edificis mancats de mesures antisísmiques

Els rescatadors cada cop treuen menys supervivents de la runa

Un equip format per desenes de rescatadors i una grua es planta al davant d’un edifici ensorrat. Amb els cascos posats, flexionen les cames per posar mig cos a dins de l’estructura damnificada i es preparen per anar tots a l’una. Intentaran esbrinar si entre la runa hi ha algú amb vida a qui rescatar: junts, cridaran a l’uníson: “Pot algú sentir la nostra veu?”, esperant que una veu miraculosa els respongui d’entre les tones de ciment. Però, quan fan el crit, el silenci que obtenen per resposta és eixordador.

Imatges de desesperança com aquesta, ocorreguda en un poblat del sud de Turquia, es propagaven ahir entre el sud de Turquia i el nord de Síria. Cada cop més, amb l’arribada del tercer dia posterior al cataclisme, els cossos que els rescatadors treien de sota de la runa eren cadàvers. La xifra de víctimes mortals del terratrèmol supera les 20.000 persones.

Ankara ha mobilitzat 111.000 rescatadors, que treballen amb 55.000 vehicles, entre els quals hi ha tractors, grues i excavadores. El Ministeri d’Afers Estrangers compta que ja són 95 països els que han ofert suport a Turquia, amb 6.500 treballadors sobre el terreny i 2.400 que han d’arribar aviat.

“Els equips de rescat continuen arribant”, deia a El Punt Avui un supervivent que treballa com a voluntari a Kahramanmaras, l’epicentre del terratrèmol: “Continuem buscant sota la runa, però acumulem morts”, lamentava. Milers de cossos seguien pendents d’identificació mentre es produïen imatges incòmodes. A Adiyaman, uns rescatadors negaven l’ajuda a l’Ahmet, un supervivent que demanava que revisessin un edifici destrossat, tot assegurant que allà no hi quedava ningú amb vida i que havien de prioritzar altres indrets on les possibilitats fossin més elevades. “Com me’n puc anar a dormir? Aquí hi ha el meu germà enterrat. Podria estar viu”, deia l’Ahmet uns segons més tard a un mitjà de comunicació nord-americà.

El pas dels dies obre camí a la crítica contra les autoritats turques. Molts civils han penjat fotografies de cartells que apareixien als seus edificis enderrocats, en què les empreses constructores es vantaven d’haver-los aixecat “d’acord amb les regulacions preventives contra els terratrèmols”. Als mateixos comunicats, les empreses asseguraven haver emprat mà d’obra i materials “de primera qualitat”. Diversos residents en edificis avui ensorrats a les ciutats de Malatya o a Iskenderun i que havien estats construïts fa tot just un any han pogut demostrar que hi penjaven aquests comunicats. La BBC ha esbrinat quines són les constructores que els van construir.

“La màxima intensitat del terratrèmol va ser violenta, però no necessàriament suficient per enderrocar edificis ben construïts”, diu a la mateixa cadena David Alexander, professor de planificació i gestió d’emergències a la Universitat de College. “A la majoria de llocs colpejats pel sisme el nivell de tremolor va ser inferior al màxim, així que podem concloure que gairebé tots els milers d’edificis que han caigut incomplien els reglaments de previsió de sismes que seria raonable esperar”, hi afegia.

Des de fa més de mig segle, molts governs turcs han aprovat el que es coneix com les “amnisties de construcció”, que són permisos per incomplir les regulacions de seguretat exigides a canvi d’un pagament. L’última amnistia d’aquesta mena va aprovar-se el 2018 i pocs dies abans del sisme la premsa turca esmentava que s’estava coent la pròxima amnistia. Sindicats turcs d’enginyers i d’arquitectes calculen que 75.000 edificis situats a la part del país afectada pel cataclisme havien rebut aquests tipus d’amnisties. El 2018, un estudi del Ministeri d’Urbanització admetia que la meitat dels edificis a Turquia, uns 13 milions de construccions, incomplien les regulacions, que el país havia anat aprovant a mesura que se succeïen tragèdies com la d’aquest dilluns.

En un intent de silenciar les crítiques, i mentre recorria la zona afectada, Erdogan va prometre entregar 10.000 lliures turques (uns 530 euros) a totes les famílies afectades pel terratrèmol, i va garantir que tots els edificis enderrocats serien construïts aviat de nou. El president, candidat a les eleccions del pròxim mes de maig, va donar-se un termini d’un sol any.

Ajut tardà al nord-oest de Síria

L’ajuda humanitària a l’aïllada regió del nord-oest de Síria ha arribat el quart dia després de la catàstrofe i ha fet posar el crit al cel a les autoritats i entitats humanitàries locals. La portaveu de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Afers Humanitaris, Madevi Sun-Suon, havia declarat que les carreteres destrossades que duien fins a Bab al-Hawa, l’únic corredor humanitari que connecta Turquia amb Síria amb l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU, impedien l’accés humanitari. Mazen Alloush, encarregat de premsa del punt fronterer, havia desafiat les declaracions de Sun-Suon en assegurar que els cotxes carregats de refugiats sirians morts a Turquia no deixaven d’accedir a territori sirià.

Seixanta hores després del cataclisme, sis camions de l’ONU van entrar a aquest territori, l’únic que encara fa oposició a Baixar al-Assad, que el castiga amb l’aïllament humanitari i amb bombardejos en els moments més crus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia