Societat
Patrimoni industrial
Granollers engega la nova Tèrmica
La central de vapor i electricitat de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert reobre les portes convertida en un espai museístic que servirà també per reflexionar sobre com encarar un futur energètic eficient i sostenible
La planta cotonera, desapareguda de manera definitiva el 1991, és una empresa insígnia del passat industrial de la capital del Vallès Oriental
Quan va tancar, la ciutat va transformar les naus de la Roca Umbert en l’actual Fàbrica de les Arts
Els propietaris van construir la central tèrmica el 1951 per compensar els talls elèctrics de la postguerra
En ple debat sobre l’emergència climàtica i la necessitat de deixar enrere els combustibles fòssils, l’estació energètica de l’antiga fàbrica Roca Umbert de Granollers, La Tèrmica, reobre les portes al públic amb un nou propòsit i un nou atractiu per oferir al visitant.
Construïda el 1951 per compensar les restriccions de l’autarquia franquista i subministrar electricitat a la planta de producció de l’antiga empresa tèxtil granollerina, la central tèrmica s’ha transformat en un espai museístic que permet conèixer la història d’aquest equipament singular i, alhora, estimular una reflexió sobre l’ús de l’energia, des de les albors de la humanitat fins al present de transició que vivim. Aquesta estació pròpia d’energia era una peça destacada de la cotonera Roca Umbert, un recinte fabril reconvertit avui en l’espai cultural Roca Umbert Fàbrica de les Arts, de propietat municipal.
El nom de l’empresa ha quedat lligat al passat industrial de la capital vallesana. El seu origen es remunta al 1871 a Sant Feliu de Codines, quan Josep Umbert i Ventura va posar en marxa una fàbrica tèxtil que, només cinc anys més tard, va ampliar amb l’adquisició d’uns terrenys a Granollers.
El creixement industrial català, i del sector tèxtil en particular, van fer triplicar la producció de l’empresa i el 1904 es va començar a construir la planta de Roca Umbert a Granollers. Col·lectivitzada el 1936 i parcialment destruïda per un incendi el 1939, la fàbrica va reprendre la producció als anys 40 enmig d’un context de restriccions energètiques i de primeres matèries. Les aturades recurrents a causa dels talls elèctrics durant la postguerra van fer que els propietaris de la fàbrica decidissin assegurar l’autoabastiment energètic mitjançant la construcció d’una central tèrmica pròpia. La combustió del carbó –i, posteriorment, del gas i el fuel– va servir per escalfar l’aigua de les calderes i generar el vapor i l’electricitat necessaris per fer funcionar la maquinària.
La indústria es va modernitzar i Roca Umbert va viure la seva època daurada a partir dels anys 50 i 60, amb un increment important de la producció de teixits, entre els quals destacaven bates, jocs de taula, llençols, roba militar, roba de feina i la roba texana. “L’empresa integrava tot el procés de producció, des de les bales de cotó fins a la peça de roba acabada”, explica Ester Prat, coordinadora de projectes de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
L’empresa, que durant els anys de màxima expansió va tenir oficines i magatzems a Barcelona i Madrid, va arribar a donar feina a més de 15.000 treballadors durant els seus més de cent anys d’existència. La fàbrica es va caracteritzar també per la prestació d’alguns serveis de caire assistencial, com ara una casa de criança fins als cinc anys per als fills de les mares treballadores; el cosidor, un espai on podien formar-se les treballadores solteres per aprendre a portar una casa, i un economat.
Però amb la crisi del tèxtil a la dècada dels 70 va arribar també el declivi. El 1971 van tancar les naus de Sant Feliu de Codines i, set anys més tard, es va anunciar un segon pla de reestructuració enmig de vagues generalitzades, fins al tancament definitiu el 1991. L’espai inactiu que va deixar Roca Umbert –“un poble dins d’una ciutat”– va ser recuperat en les dècades posteriors en forma de diversos equipaments. En el cas de la central tèrmica –una nau de 350 metres quadrats i 18 metres d’alçada–, es va reobrir al públic el 2014 com a museu per interpretar el passat industrial del país. Però ara l’edifici ha fet un pas més i, amb una inversió d’1,6 milions d’euros cofinançada per fons europeus i l’Ajuntament de Granollers, s’ha transformat en un producte turístic. El visitant podrà accedir a l’antiga estació elèctrica reformada, convertida també en un centre d’interpretació de l’energia.
“Quan s’aturava, s’aturava tot”
Per celebrar la reobertura de La Tèrmica, s’organitzaran jornades de portes obertes durant tot el mes de desembre. La visita consistirà en una experiència immersiva en un univers lumínic i sonor i un espectacular mapatge a la façana. En el recorregut, s’hi integren els testimonis d’alguns dels antics treballadors, que donen fe de la importància cabdal de la instal·lació: “Si la tèrmica s’aturava, s’aturava tot.”
La visita es pot completar amb diverses rutes autoguiades dins la fàbrica i a la ciutat. Entre setmana, el recinte queda obert a les escoles i a estudiants que fan el treball de recerca. “La història de La Tèrmica, en definitiva, explica Granollers i moltes altres ciutats”, resumeix la regidora de Cultura, Maria Villegas.
Després del tancament definitiu de Roca Umbert, l’any 1991, l’Ajuntament de Granollers va comprar aquest recinte fabril –el que quedava, atès que una part important ja s’havia venut uns anys abans per a la construcció de blocs residencials– per donar-li un nou ús ciutadà. D’aquí en va néixer l’actual Roca Umbert Fàbrica de les Arts, una iniciativa inspirada en projectes existents al nord d’Europa. Es tracta d’un conjunt d’equipaments culturals, alguns més vinculats a la cultura popular o de proximitat i d’altres més professionalitzats, repartits en un espai de 20.000 metres quadrats.
Entre els primers hi ha, per exemple, La Troca, un centre que acull les colles que fan la producció de festa major; la Biblioteca, que depèn de la Diputació de Barcelona i que rep una mitjana de més de 300 visites diàries, i un espai de sales perquè grups musicals emergents puguin assajar i gravar els seus treballs.
Entre la segona categoria d’equipaments de Roca Umbert Fàbrica de les Arts, hi ha un centre d’arts visuals en actiu des del 2008 –l’Espai d’Arts–, que inclou unes residències per a artistes i una sala d’exposicions de 140 metres quadrats. També el Centre Audiovisual, on treballen empreses de coworking del sector, i el Centre Tecnològic i Universitari, amb aules per fer sessions i classes, com les que imparteix la Universitat Popular de Granollers.
Creació i residències
La Fàbrica de les Arts inclou també el que es coneix com a residències singulars: el fotògraf Joan Fontcuberta hi té el taller i l’arxiu, mentre que una empresa de producció de gegants i una escola de teatre hi tenen la seu. Un dels últims espais inaugurats és el Centre d’Arts en Moviment, un pis que acull companyies de dansa, teatre i circ, que hi fan creació o residències, i una planta baixa equipada amb una sala de concerts amb capacitat per a 800 persones.
A aquests equipaments, cal afegir La Tèrmica, espai catalogat com a patrimoni industrial i convertit en espai museístic.
