La Generalitat encara no ha pagat els ajuts als municipis afectats per la ventada

Al cap d'un any, als pobles més afectats es continuen retirant arbres caiguts i alguns ajuntaments no poden assumir les despeses

Alguns dels municipis més afectats de la demarcació de Barcelona, com ara els més boscosos del Baix Llobregat i el Vallès, van demanar ajuts monetaris a l'Estat, la Diputació i la direcció general d'Administració Local de la Generalitat, depenent de Governació, per fer front a les despeses derivades de la catàstrofe. A més, es van beneficiar de les accions que va posar en marxa el Departament de Medi Ambient, que va formar i enviar al territori un miler de persones provinents de l'atur per netejar els boscos. Han passat dotze mesos i el balanç és irregular: l'Estat i la Diputació van ingressar els diners demanats pels volts de l'estiu. La Generalitat, en canvi, en prou feines dures penes ha comunicat a alguns municipis que els ha atorgat l'ajut, mentre que altres ni tan sols saben si poden comptar amb aquests diners. En tot cas, cap dels ajuntaments afectats ha vist els diners.

En alguns casos, els ajuntaments van reclamar ajuts per restaurar els efectes del temporal a les tres administracions, com ara Collbató, on els danys públics van ascendir a 82.187 euros. En aquest municipi s'han cobrat 38.579 euros de l'Estat i 21.866 de la Diputació, el que suma el 73,5% dels danys facturats. Collbató no té encara resposta de la direcció general d'Administració Local. Tampoc tenen resposta la Palma de Cervelló, ni Vallirana ni Gavà, aquest últim amb danys que van ser de 800.000 euros –ha rebut 219.024 euros de l'Estat i la Diputació–. Governació, en canvi, sí ha comunicat a altres ajuntaments que té l'ajut concedit, com a l'EMD de Valldoreix i a Castellví de Rosanes, a qui tot just aquesta setmana ha remès una carta explicant que se li atorga 30.000 euros. L'alcalde de Castellví de Rosanes, Lluís Tomàs, aclareix que amb aquesta quantitat queda eixugada la despesa que el municipi va haver d'afrontar per fer front als efectes de la ventada. Tomàs, que explica que encara hi ha arbres tombats a les zones més allunyades del nucli urbà, valora que el temporal no ha suposat un trasbals per als comptes municipals, però no passa el mateix a Torrelles de Llobregat. «No estàvem preparat per a una emergència així», assenyala l'alcaldessa, Glòria Matas, que calcula que al municipi encara no s'ha reparat la meitat dels desperfectes. Sobretot, netejar boscos privats i les franges que haurien d'estar lliures de vegetació per prevenir incendis. Torrelles no s'ha pogut desfer dels 75.000 metres cúbics de restes d'arbres que té acumulats. L'impacte econòmic ha estat tal que l'Ajuntament ha demanat a la Diputació que elabori un pla de viabilitat econòmica. Les despeses van arribar als 865.000 euros i ha rebut, de l'Estat i la Diputació, 537.000, i té pendents d'ingressar 60.000 de Governació. Matas es queixa que «la Generalitat hagués pogut ser més diligent». Igualment crític es mostra Josep Alemany, alcalde de Vallirana, on no va arribat cap de les brigades de neteja que va posar en servei Medi Ambient. L'Ajuntament no té cap notícia dels ajuts demanats a la Generalitat, el que va fer que Alemany ordenés l'aturada de les brigades que el consistori havia contractat per netejar boscos. La ventada va suposar la cirereta del pastís en uns comptes municipals castigats per la crisi, pel que Vallirana ha abordat un pla de sanejament. «La Generalitat no fa el que ha de fer a les emergències», es lamenta Alemany. El director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, no ha atès els requeriments d'aquest diari sobre les ajudes pendents.

La tempesta va provocar danys valorats almenys en 157 milions

R.M.B.

És difícil fer un càlcul acurat de l'impacte econòmic que va tenir el temporal de vent de fa un any. Però hi ha algunes xifres que ajuden a fer-se una idea de la virulència amb què va bufar el vent i els danys que va provocar. El Consorci de Compensació d'Assegurances, l'ens estatal que es fa càrrec de pagar les assegurances als privats –i també a les administracions que tenen contractada una pòlissa– quan hi ha una situació meteorològica excepcional calcula que haurà de pagar 157 milions d'euros per les destrosses a tot Catalunya. 34 milions els pagarà als afectats que s'han posat directament en contacte amb el consorci, mentre que els 123 milions restants els reemborsarà a través de les companyies asseguradores. L'Estat s'ha fet càrrec de les indemnitzacions en els municipis on el vent va bufar a més de 135 quilòmetres per hora, perquè es va considerar que es va viure una tempesta ciclònica atípica que superava els supòsits que cobreixen les asseguradores privades. En total, el consorci té oberts 69.397 expedients, dels quals 42.861 corresponen a les comarques barcelonines. El 70% ja està pagat.

La meitat de la llenya

Les zones boscoses properes a les zones urbanes i a les franges de protecció contra incendis estan netes en un 80 o 90%. Però a les àrees més endinsades als boscos i a les zones de difícil accés les tasques de neteja són més complicades, raó per la qual es calcula que als boscos privats encara falta treure la meitat dels arbres caiguts. És el balanç que fa Joan Rovira, el secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, que es refereix a l'estat dels boscos de totes les demarcacions. Rovira, a diferència dels alcaldes, sí que fa una valoració positiva dels ajuts de la Generalitat, ja que assegura que el milió inicial adreçat als propietaris forestals per retirar arbres caiguts dels boscos privats, previst pel Departament de Medi Ambient, s'ha ampliat a quatre milions. Ara el repte és col·locar a la indústria les 300.000 tones de fusta que hi ha als boscos del país.

La ventada: al cap d'un any

J.T.
La casa del Juan i la Maria va quedar colgada pels pins que el vent va fer caure ara fa un any. Aquest matrimoni fa 30 anys que viu en aquesta casa de la Palma de Cervelló, i amb prou feines la reconeixien. El primer pas va ser retirar els pins que els impedien entrar i sortir de l'habitatge. A cop de serra, van anar netejant els voltants de la casa, i progressivament l'entorn va anar recuperant la normalitat. Però la feina no es va acabar aquí, ja que al llarg de tot aquest any, amb l'ajuda de la família i els amics, han reparat la resta de desperfectes. Tot just fa una setmana que han desbrossat la parcel·la adjacent a la seva, plena fins ara de branques, arrels i troncs. Encara avui continuen reparant alguns desperfectes menors de la casa.

«Aquest estiu hem trobat a faltar l'ombra dels pins»

Els veïns no confien en els ajuts públics
Júlia tardà /

«Encara són perillosos.» Abans d'arribar a la Palma de Cervelló, al marge de la carretera, un grup d'operaris talen arbres malmesos per la ventada. I és que el temps encara no ha esborrat tots els efectes d'aquell fatídic 24 de gener. Tal com explica la Natàlia, treballadora de la residència d'avis de la colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló), l'aspecte de la pineda del davant de la finca era, ara fa un any, ben diferent. «Aquest estiu hem trobat a faltar l'ombra dels pins.» La Natàlia assenyala una soca de la mida d'un pneumàtic i recorda que aquest mateix pi va caure sobre l'edifici. Els operaris van treballar durant dos mesos per reparar els desperfectes de la residència. Ben a prop, davant de la cripta de la colònia Güell, comencen a créixer els pins que fa menys d'un any que s'han plantat. No tanta sort ha tingut en Sergi, veí de Corbera, que encara treballa per refer el seu jardí. En Juan i la Maria viuen a la Palma de Cervelló i expliquen que «només fa una setmana que han netejat aquest terreny», i el matrimoni esperava amb delit que el seu veí es decidís a desbrossar la parcel·la que limita amb casa seva. La Maria, emocionada, recorda: «El meu nét de 13 anys volia agafar la motoserra i ajudar a en Juan a tallar arbres», diu, i reconeix que el suport dels veïns i la família ha estat fonamental. « Van venir a ajudar-nos alguns veïns als quals no havia vist mai.» La por i la tristesa que van viure aquesta parella de jubilats el dissabte de la ventada s'han convertit en la satisfacció de tornar a mirar-se l'habitatge i reconèixer la casa que fa 30 anys va construir en Juan. Aquesta mateixa setmana, el matrimoni ha rebut una carta oficial que els denega, de moment, la subvenció pels danys del temporal. En Juan no tira la tovallola i assegura que tornarà a l'Ajuntament amb la carta a la butxaca.

Una recuperació lenta

Més desanimada està la Natividad Cortés, mestressa del bar Els Manyos de la urbanització Cesalpina de Torrelles de Llobregat, una de les zones més perjudicades del temporal. Des d'aleshores, les males notícies s'han succeït i la Natividad reconeix, resignada, que la crisi ha agreujat la situació. S'ha aturat la construcció d'algunes cases i els treballadors estan a l'atur. «Abans fèiem 30 o 40 menús diaris», en canvi ara el menjador d'Els Manyos sembla més gran que mai. Els propietaris del bar han hagut de fer front a nombroses despeses perquè la ventada va afectar tant el local com els seus vehicles. Com ella, altres veïns s'han vist forçats a endeutar-se i la mestressa encara té present els deu dies sense llum per culpa dels quals es van malmetre sis congeladors plens de menjar. La Natividad no confia en els ajuts públics i diu que per ara no han rebut «ni un duro» i, segons explica, l'assegurança els ha pagat una minsa part del que han perdut. A la finca de l'Alberto, veí de Torrelles, els pins van caure sobre la casa i la furgoneta. Aquests arbres pertanyien a una parcel·la de l'Ajuntament, i aquest assumpte continua en mans d'un advocat. L'assegurança ha cobert els danys de la llar, però no els del vehicle. A casa seva tot ha tornat a lloc, tret dels pins que abans li tapaven la vista. L'Alberto prefereix mirar endavant i reconeix que, aquest any, de llenya no en faltarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.