Medi ambient

La plaga de cada any

Catalunya té una mitjana de 701 incendis forestals cada any

Aquest hivern s'ha cremat tanta superfície com els darrers dos anys junts

En dinou anys s'ha cremat el 7,5% de la superfície forestal del país

Les pluges de la setmana passada han estat un petit respir per als boscos catalans. L'hivern més sec des que se'n registren dades, és a dir des del 1914, ha provocat que els boscos estiguin ressecs i siguin altament inflamables. La combinació de sequera, baixa humitat ambiental i forts vents ha provocat que en els primers tres mesos de l'any ja s'hagin cremat tantes hectàrees com en els darrers dos anys junts.

Segons els experts forestals, l'episodi de pluges de la setmana passada s'hauria de repetir diverses vegades durant aquesta primavera per evitar que l'estiu sigui d'un risc d'incendi extrem quan a la situació anterior s'hi sumin les altes temperatures.

Cada any hi ha 701 incendis a Catalunya, segons la mitjana dels darrers dinou anys. D'un any al següent varia molt l'afectació. La climatologia mana. El pitjor any a Catalunya va ser el 1994. Es van cremar 76.625 hectàrees, la majoria durant el mes de juliol a la Catalunya central, en uns incendis que van devastar grans masses forestal i van provocar la mort de cinc persones i el desallotjament de casa seva de 6.500 veïns. En canvi, el 2006 només es van cremar 577 hectàrees, i l'any següent la superfície cremada es va multiplicar per sis.

En total, en els darrers dinou anys s'han cremat a Catalunya 1.553 km² de massa forestal. Això representa el 7,5% dels 20.505 km² de superfície forestal del país. Això no vol dir que el foc hagi desforestat el 7,5% del país, ja que en la majoria dels casos la massa forestal es regenera, però en general el terreny cremat perd qualitat i biodiversitat.

Negligències i piròmans

Segons les dades de la Generalitat recollides entre el 2006 i el 2010, el 38% dels incendis són deguts a negligències diverses (cremes agrícoles mal apagades, fogueres), mentre que un de cada quatre (el 23,6%) són provocats per piròmans. L'11% dels incendis són per causes naturals, mentre que s'atribueix a la xarxa de subministrament elèctric el 6% dels incendis.

Tot i això, hi ha un nombre important d'incendis en què no s'aconsegueix determinar què els va provocar. Entre el 2006 i el 2010 van ser 360 els incendis en què no es van poder determinar les causes. Això representa el 12,6% dels 2.849 incendis que es van produir en aquells cinc anys.

Per comarques, l'Idescat té dades publicades des del 1999 i en aquest període destaquen l'Alt Empordà i el Bages. La primera, a causa de l'incendi que l'agost de l'any 2000 va cremar prop de 6.000 hectàrees. Es va declarar a Garriguella i va arribar fins al mar, i va afectar una part del Port de la Selva i Cadaqués. El Bages, que va resultar molt afectat pels incendis del 1994, va registrar també incendis importants el 2003 i el 2005.

Aquest any ja s'han cremat més de 1.500 hectàrees i afecten el Pirineu i el Baix Empordà. És una circumstància doblement atípica: en els mesos d'hivern els incendis no són habituals i la regió del Pirineu és la que menys incendis ha registrat durant la dècada del dos mil. Però la sequera i l'escassa humitat d'aquest hivern, unides a un episodi de vents forts, van motivar que a principi de març es declaressin cinc incendis simultanis al Pirineu i un altre l'endemà a l'Empordà. Els bombers van necessitar una setmana per donar-los per extingits.

Encara no s'han determinat oficialment les causes d'aquests incendis d'hivern. Les primeres investigacions dels agents forestals indiquen un origen elèctric per al de Gerri de la Sal, el Pont de Suert i la Ribagorça, i una crema de fustes mal apagada al de les Valls de Valira, al costat de la Seu d'Urgell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.