Còmic

CÒMIC

Jordi Lafebre barreja comèdia i sèrie negra en un còmic que té les vinyes del Penedès i Barcelona d’escenaris

L’autor de ‘Soc el meu silenci’, una figura al mercat francòfon, busca els límits dels gèneres en una obra en què també transita de manera ambigua pel tema de les malalties mentals

en francès

Comèdia, intriga i serial negre es barregen en la darrera novel·la gràfica de Jordi Lafebre (Barcelona,1979) Soc el seu silenci (Norma Editorial), la segona obra en què l’autor a més del dibuix encara tot sol el guió. Una història amb una estructura argumental que ja s’ha utilitzat en la ficció a Catalunya: secrets d’una família catalana de propietaris de grans vinyes, els Monturós, que elaboren cava. No hi manquen les baralles entre els hereus de la nissaga. L’acció, com no, passa entre la ciutat de Barcelona i el Penedès. “Si algú pensa que pot haver alguna família de vinaters de debò que s’hi reconegui va equivocat, he tractat d’utilitzar personatges que són ben bé arquetips perquè que no siguin identificables”, explica Lafebre.

La lectura del testament va acompanyada d’una mort, que serà investigada per la protagonista de la història: Eva Rojas, una metgessa psiquiatra, amiga d’una de les integrants del clan i que en la seva tendència per ficar el nas a tot arreu intenta esbrinar com s’ha produït la mort: si ha estat natural o es tracta d’un assassinat.

A més de ser la protagonista, el personatge d’Eva Rojas introdueix un altre component en el relat: les malalties mentals. L’Eva apareix sovint amb el seu psicoanalista, al qui explica que sent unes veus. Aquestes veus espectrals són les de tres dones avantpassades seves amb les quals estableix força diàlegs. Són com una mena d’àngels de la guàrdia en versió crítica. “El terreny de les malalties mentals és molt delicat. Jo el tracto d’una manera ambigua. L’Eva considero que és una persona bipolar, però no acabo de deixar-ho clar perquè és un fet que no determina la narració principal”, explica Lefebre.

Com passa amb tants d’altres autors catalans de còmic, els drets son d’editorials franceses, en aquest cas de Dargaud, que ven els drets a altres editorials d’arreu del món. Soc el meu silenci ha estat publicada primer a França i ara, a més d’altres llengües, en català i castellà. “L’idioma que serveix de referència per les traduccions és el francès. Es dona la circumstància que sóc un independentista que escriu en espanyol i publica en francès”. La seva primera obra com guionista i dibuixant alhora, Carta blanca es publicarà aquest any en català.

Tot i la seva voluntat de donar un to de thriller, la seva posada en escena cromàtica és molt lluminosa. “A mi m’agrada posar al límit el genere del thriller i m’agrada la seva tonalitat fosca però en el meu cas l’acció no passa ni a Nova York, ni a Los Angeles ni a Estocolm, passa a la meva ciutat que es mediterrània i m’agrada gaudir dels seus colors i transmetre la idea que es un lloc lluminós i que fa calor”, diu.

Sobre aquesta utilització de la ciutat de Barcelona i la barreja de gèneres, Lafebre reconeix que té com a referent Vàzquez Montalbán, que feia de Carvalho un personatge de novel·la negra però amb tocs de comèdia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Meg Ryan
Actriu

“Tots els que arribem als seixanta anys hem tingut alts i baixos”

Barcelona
la crònica

Lildami, estrella indomable

Girona
mirador

Les senyoretes aguerrides de Willa Cather

Neus Arqués i Jordi Meya
Novel·listes

“L’ascensió i caiguda del protagonista ens ha donat el joc dramàtic”

Barcelona
Novetat editorial

Posar paraules a un temps de repressió i silenci

Barcelona
La crònica

La metamorfosi artística de Russian Red

Girona

Montserrat Rodés, premi a la trajectòria dels premis literaris de Cadaqués

CADAQUÉS
girona

Les llibreries s’omplen d’autores i autors a la prèvia de Sant Jordi

girona
cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona